“Aquí fa massa fred per a l’aerotèrmia.»
És l’objecció que sentim més sovint, i té una part de raó i una part de mite. El problema és que gairebé ningú es molesta a separar-les: uns et diuen que no pateixis i que confiïs, i els altres et diuen que et quedaràs glaçat. Ni una cosa ni l’altra.
La part de raó: sí, el rendiment d’una bomba de calor baixa quan baixa la temperatura de fora. És física i no hi ha manera d’esquivar-ho.
La part de mite: que això vulgui dir que deixa de compensar. Ni s’hi apropa.
Vegem-ho amb números.
Com pot una màquina treure calor d’un aire a −5 °C
Aquí hi ha el malentès que ho embolica tot: pensar que la bomba de calor escalfa l’aire de fora. No ho fa. El transporta.
L’aire a −5 °C conté energia tèrmica. Molta. El zero de la nostra escala és un conveni humà — l’aigua es glaça allà — però tèrmicament no té res d’especial. El zero absolut és a −273 °C, i qualsevol aire per sobre d’aquesta xifra encara té calor per donar.
El que fa la màquina és fer servir un refrigerant que bull a temperatures molt baixes. Aquest refrigerant s’evapora absorbint calor de l’aire exterior, encara que aquest aire estigui sota zero. Després un compressor el comprimeix, i en comprimir-lo puja de temperatura fins ben per sobre dels 60 o 70 °C. Aquesta calor es cedeix a l’aigua del teu circuit de calefacció, el refrigerant es torna a expandir, i comença de nou.
L’electricitat no s’utilitza per generar la calor. S’utilitza per moure-la. Per això una bomba de calor entrega més energia de la que consumeix, cosa que a una caldera li és impossible per definició.
Els equips domèstics actuals funcionen fins a −20 o −25 °C de temperatura exterior. Per posar-ho en context: aquesta xifra no s’assoleix cap dia de l’any a la immensa majoria de la Catalunya habitada, ni a les Balears, ni a la major part de l’Aragó.
Què li passa al rendiment quan baixa la temperatura
Ara la part honesta. Com més fred fa fora, més feina ha de fer el compressor per aixecar la temperatura fins on la necessites, i pitjor és el rendiment. Aquests són valors orientatius d’un equip modern:
| Temperatura exterior | COP a 35 °C d’impulsió | COP a 55 °C d’impulsió |
| +7 °C | ~4,9 | ~3,0–3,3 |
| +2 °C | ~4,4 | ~2,8–3,0 |
| −7 °C | ~3,5 | ~2,2–2,4 |
Un COP de 3,5 vol dir que per cada kWh d’electricitat consumida l’equip entrega 3,5 kWh de calor. Valors orientatius de mercat, no de cap model concret.
Mira’t la fila de sota, la pitjor de totes: −7 °C, treballant a alta temperatura, i l’equip encara entrega més del doble de l’energia que consumeix.
Aquesta és la comparació que importa. Una caldera de gas o gasoil ben mantinguda es mou al voltant del 90 % de rendiment: entrega 0,9 kWh per cada kWh de combustible que crema. I ho fa igual el dia més fred que el més suau, però mai passa d’1.
La pregunta correcta, per tant, no és «baixa el rendiment quan fa fred?» — evidentment que sí. És «baixa prou perquè deixi de compensar?». I la resposta, amb els equips actuals, és que no.
El número del fulletó no és el que et pagarà la factura
Quan et passin un pressupost, veuràs dues sigles. Val la pena no confondre-les.
El COP és el rendiment en un punt concret. És una foto fixa: aquesta màquina, amb aquest aire a fora i aquesta aigua a dins, dona aquest rendiment. Serveix per comparar equips en igualtat de condicions, però no et diu què passarà a casa teva durant la temporada.
El SCOP és el rendiment mitjà de tota la temporada de calefacció, calculat segons la norma EN 14825 ponderant les hores que passes a cada temperatura. És la pel·lícula sencera, i és el número que s’assembla a la factura.
Sempre que puguis, demana el SCOP. I demana’l per a la temperatura d’impulsió a la qual treballarà la teva instal·lació, no per a 35 °C si tu tens radiadors que necessiten 55. És l’error de comparació més habitual i el que genera més decepcions.
Els cicles de desgel, explicats sense por
Quan la unitat exterior treballa, l’aire que travessa la bateria surt més fred del que hi ha entrat. Si aquest aire porta humitat i la superfície baixa de zero, aquesta humitat es condensa i es glaça. La bateria s’omple d’escarcha, deixa d’intercanviar bé, i l’equip ho ha de resoldre.
La solució és el cicle de desgel: l’equip inverteix el cicle uns minuts, envia calor cap a la bateria exterior, fon el gel i torna a la feina. Consumeix energia i durant aquests minuts no està escalfant la casa.
Fins aquí, el que t’explicaran a tot arreu. Ara, els matisos que canvien la conversa:
No passa quan fa més fred. Passa quan fa fred i humit. L’escarcha es forma sobretot en la franja d’aproximadament −5 °C a +5 °C amb humitat mitjana o alta. Per sota d’aquesta franja, l’aire està tan sec que hi ha poca aigua per glaçar. Això vol dir una cosa contraintuïtiva però important: un dia de −8 °C i sec dona menys problemes de desgel que un de +2 °C amb boira. Si vius en una zona de boires d’hivern, això et concerneix més que si vius en una de fred sec.
Ja està comptat al SCOP. Aquest és el punt que gairebé mai es diu. El SCOP calculat segons EN 14825 ja inclou les pèrdues per desgel. Si l’equip que et proposen té un SCOP de 3,8, els desgels ja estan pagats dins d’aquest 3,8. No és una penalització oculta que hagis de descomptar mentalment: és una cosa que ja has vist reflectida al número.
Quan sí que és un problema. Si l’equip fa desgels molt seguits, o els fa amb temperatures a les quals no tocaria, alguna cosa no va bé. Les causes habituals són la ubicació de la unitat exterior — mala circulació d’aire, aigua de desgel que no evacua i es torna a glaçar sota la màquina — o una sonda mal calibrada. No és un defecte inevitable de la tecnologia: és una instal·lació a revisar.
La resistència de suport: quan té sentit i quan és un símptoma
Gairebé totes les bombes de calor porten una resistència elèctrica d’apoyo. És una resistència com la d’un termo: escalfa per efecte Joule, amb un rendiment d’1. Un kWh consumit, un kWh de calor. Cap avantatge.
Hi és per tres motius legítims: donar un cop de mà els pocs dies extrems de l’any, cobrir el cicle antilegionel·la de l’acumulador d’aigua calenta, i actuar com a seguretat si l’equip té una avaria.
El problema és quan deixa de ser un suport puntual i es converteix en el sistema de calefacció.
Passa més del que sembla. Un equip mal dimensionat, o una corba de calefacció mal configurada, o una posada en marxa feta de pressa, i la resistència acaba treballant desenes d’hores cada mes. L’usuari no ho nota — la casa està calenta —, però la factura sí. I llavors arriba la conclusió equivocada: «l’aerotèrmia gasta molt.» No: gasta molt aquesta instal·lació, perquè s’està escalfant amb una resistència elèctrica cara i no amb la bomba de calor que vas pagar.
Com comprovar-ho: els equips actuals porten aplicació o control amb històric de consums. Mira quantes hores ha treballat la resistència el mes passat. Si en un mes de gener normal supera unes poques hores, val la pena que algú se’l miri. No és normal i té arreglada.
El fred no és una xifra, són hores
Aquí hi ha la trampa mental que ens fa a tots. Quan pensem «quin fred fa on visc», pensem en el pitjor dia que recordem. Aquella matinada de −9 °C de fa tres anys.
Però una instal·lació de calefacció no es dimensiona per la mínima històrica. Es dimensiona per la temperatura exterior de projecte: la temperatura que només se supera per sota un petit percentatge de les hores de la temporada. És el criteri que fa servir tot el sector, i està tabulat.
Aquestes són les xifres oficials de la guia tècnica de l’IDAE per a algunes estacions de la nostra zona de treball:
| Estació | Percentil 99 % | Percentil 99,6 % |
| Palma de Mallorca | 6,3 °C | 5,2 °C |
| Barcelona | 2,7 °C | 1,3 °C |
| Girona (aeroport) | 1,5 °C | 0,2 °C |
| Lleida | 0,8 °C | −0,5 °C |
| Osca (Monflorite) | −1,1 °C | −2,8 °C |
| Terol | −2,8 °C | −4,5 °C |
Font: IDAE, Guia tècnica de condicions climàtiques exteriors de projecte.
Llegeix bé l’última fila. Terol — una de les capitals més fredes de l’Estat, sinònim de fred a tot el país — es dimensiona a −4,5 °C. No a −15.
I una bomba de calor moderna funciona fins als −20 o −25 °C. El marge no és estret: és enorme.
Dues advertències honestes, perquè aquesta taula no és tota la història:
- Les valls interiors i els fons de vall són més freds que l’estació de referència més propera. El Berguedà, el Solsonès, la Cerdanya, el Ripollès, el Pirineu aragonès o la plana de Vic en dies d’inversió tèrmica poden estar uns quants graus per sota. En aquests casos cal ajustar la temperatura de projecte a l’alça, i és part de la feina de qui dimensiona.
- La majoria de les hores de calefacció no són hores fredes. Fins i tot en una zona d’interior, el gruix de les hores de la temporada es donen entre 2 i 10 °C, no sota zero. I mira on cau aquesta franja a la taula de rendiment de més amunt: en la part bona. L’equip passa la major part de la temporada treballant en les seves millors condicions, no en les pitjors.
Com es dimensiona bé un equip per a una zona freda
Tot el que hem dit fins ara depèn que la instal·lació estigui ben feta. Aquests són els punts que decideixen:
Dimensionar per la temperatura de projecte, no per la mínima històrica. Un equip sobredimensionat «per si de cas» no és més segur: és més car, arranca i para constantment en mitja estació, es desgasta abans i rendeix pitjor. La seguretat davant dels dies extrems es cobreix amb la resistència de suport i amb la inèrcia de la instal·lació, no comprant una màquina el doble de gran.
La ubicació de la unitat exterior importa, i molt. Aire lliure al voltant, sense recirculació. Distància a la paret i als obstacles segons el que digui el fabricant. Evitar l’orientació al vent dominant d’hivern. I sobretot: evacuació de l’aigua de desgel. Una unitat exterior posada directament sobre el terra en una zona freda acaba muntada sobre un bloc del seu propi gel. Cal alçar-la i preveure el drenatge.
Acumulació i inèrcia. Un dipòsit d’inèrcia ben calculat permet que l’equip funcioni en cicles llargs i suaus en comptes d’arrencar i parar. En zona freda, on els desgels obliguen a pauses, també ajuda que la casa no en noti res.
La corba de calefacció ben posada. És la configuració que fa que l’equip enviï l’aigua just a la temperatura que la casa necessita segons la de fora — més calenta quan fa fred, més tèbia quan afluixa. És gratis, es fa a la posada en marxa, i és probablement el que més diferència fa entre una instal·lació que consumeix el que ha de consumir i una que no. Es fa malament molt sovint.
La cascada, per a instal·lacions grans. En cases grans, masies o comunitats de veïns, connectar diverses unitats en cascada — l’Easypell en permet fins a 8 — deixa que el sistema aporti exactament la potència que fa falta en cada moment: una unitat en mitja estació, totes el dia més fred. És més eficient i més robust que una sola màquina enorme treballant sempre fora del seu punt òptim.
I si em vull assegurar del tot
Hi ha un escenari en què val la pena plantejar-s’ho: cases grans i mal aïllades en zona freda, on la potència necessària els dies durs és molt alta i on ja hi ha una instal·lació de biomassa o de combustible funcionant.
Aquí un sistema híbrid té sentit. La bomba de calor cobreix la major part de la temporada, que és on és imbatible, i l’altre generador entra els dies de fred fort, que són pocs. Es dimensiona un equip més petit i més barat, i cada sistema treballa on rendeix millor.
No és la solució per defecte i no la recomanem per sistema — en la majoria de cases afegeix complexitat i cost sense guanyar-hi prou. Però en aquest escenari concret, és la resposta correcta.
En resum
L’aerotèrmia funciona quan fa fred. El rendiment baixa, sí, i te l’hem ensenyat baixant. Fins i tot baixat, segueix entregant més energia de la que consumeix, cosa que cap caldera fa cap dia de l’any.
El que decideix si estaràs content no és el clima. És si l’equip està ben dimensionat, ben ubicat i ben configurat. Les instal·lacions que decebien no ho feien perquè fes fred: ho feien perquè la resistència treballava massa, perquè la corba estava mal posada o perquè la unitat exterior estava on no tocava.
Treballem a Catalunya, les Balears, l’Aragó i Andorra, i coneixem el clima de cadascuna. Si t’estàs plantejant canviar la calefacció aquesta temporada, escriu-nos i quedem per veure-ho. Sense compromís.
