És la frase que atura més reformes de calefacció: «és que a casa tinc radiadors.»
I la resposta curta és que sí, l’aerotèrmia funciona amb radiadors. En la majoria de cases, que ja en tenen d’instal·lats. El que canvia d’una casa a l’altra no és si funciona, sinó a quina temperatura haurà de treballar l’equip — i això sí que té conseqüències directes sobre el que pagaràs cada mes.
La bona notícia és que no cal cap estudi per fer-se’n una idea. Hi ha tres factors que decideixen la resposta i els pots comprovar tu mateix aquest hivern, amb el que ja tens a casa. T’expliquem quins són.
D’on ve la idea que l’aerotèrmia i els radiadors no lliguen
El mite té un origen real, i val la pena entendre’l perquè explica per què avui ja no s’aguanta.
Una caldera de gasoil o de gas natural treballa còmodament a 70 o 80 °C d’impulsió. Li és igual: crema combustible i el rendiment amb prou feines se’n ressent. Les instal·lacions de radiadors dels anys 70, 80 i 90 es van dimensionar amb aquesta lògica.
Les primeres bombes de calor domèstiques, en canvi, es plantaven als 50 o 55 °C. Per sobre d’aquí, o no hi arribaven o ho feien amb un rendiment tan pobre que no compensava. D’aquí ve la regla que encara es repeteix: aerotèrmia = terra radiant.
El que ha canviat és el refrigerant. Els equips actuals amb R290 (propà) arriben còmodament a 70 °C d’impulsió, que és exactament la temperatura per a la qual es va dissenyar la teva instal·lació. La bomba de calor Easypell que instal·lem treballa en aquest rang.
Això vol dir que el problema tècnic està resolt. Però resolt no vol dir gratuït, i aquí és on comença la conversa que de veritat importa.
Per què la temperatura d’impulsió ho decideix tot
Una bomba de calor no fabrica calor: la mou d’un lloc a un altre. Com més gran és el salt que li demanes — de l’aire fred del carrer a l’aigua calenta del circuit — més electricitat necessita per fer-ho.
Traduït a números aproximats:
| Temperatura d’impulsió | Sistema típic | COP orientatiu |
| 30–40 °C | Terra radiant | 4,5–5,0 |
| 45–55 °C | Radiadors ben dimensionats | 3,0–3,5 |
| 65–75 °C | Radiadors justos o casa mal aïllada | 2,0–2,5 |
Un COP de 3 vol dir que per cada kWh d’electricitat que consumeix, l’equip entrega 3 kWh de calor.
Fixa’t en el que diuen aquestes xifres: fins i tot en el pitjor escenari, a 70 °C, l’equip entrega el doble d’energia de la que consumeix. Cap caldera de cap combustible s’hi acosta.
Però la diferència entre treballar a 50 °C i treballar a 70 °C és de gairebé un 40 % de consum. En una factura de calefacció, això és molt. Per això l’objectiu mai és «que funcioni» — funcionar, funcionarà. L’objectiu és que la teva instal·lació pugui treballar la major part de l’any per sota dels 55 °C, i deixar els 70 °C per als quatre dies de gener en què fa fred de veritat.
Els tres factors que decideixen si els teus radiadors serveixen
1. A quina temperatura treballa realment la teva instal·lació
Aquesta és la comprovació més útil que pots fer, i és gratuïta.
Un dia fred de gener, amb la casa a règim, mira a quina temperatura tens ajustada la caldera (surt al display o al selector) i fixa’t en si la casa està còmoda.
- Menys de 60 °C i la casa bé → excel·lent candidata. Els teus radiadors tenen marge de sobres.
- Entre 60 i 70 °C i la casa bé → candidata normal. Amb ajustos puntuals en anirà de gust.
- Més de 70 °C i encara passes fred → atenció. El problema no són els radiadors, és l’envolupant. Ho veurem al punt 3.
Per què funciona aquesta prova? Perquè la caldera antiga ja t’està dient quanta temperatura necessita la casa per estar calenta. Si en necessita 60, una bomba de calor que arriba a 70 té marge de sobres.
Un matís important: molta gent té la caldera posada a 75 °C per defecte, perquè és com la va deixar l’instal·lador fa quinze anys, no perquè la casa ho necessiti. Si vols fer la prova de veritat, baixa-la a 60 °C un cap de setmana fred i mira com va. Molt sovint no es nota res.
2. Quanta superfície d’emissió tens
Aquí hi ha física i es pot calcular. Els radiadors es cataloguen segons la norma EN 442, que els assaja en unes condicions concretes: 75 °C d’entrada, 65 °C de sortida, 20 °C d’ambient. Això dona un salt tèrmic de 50 K, i és la potència que veus al catàleg.
Quan baixes la temperatura de l’aigua, el radiador emet menys. Bastant menys:
| Règim de treball | Emissió respecte del catàleg |
| 75/65 °C (nominal) | 100 % |
| 70/60 °C | ~87 % |
| 65/55 °C | ~75 % |
| 60/50 °C | ~63 % |
| 55/45 °C | ~51 % |
| 50/40 °C | ~41 % |
Calculat amb la fórmula estàndard P = P_nominal × (ΔT_real / 50)^1,3.
Llegit al revés: si vols que la teva instal·lació funcioni còmodament a 55/45 °C — el punt dolç de l’aerotèrmia amb radiadors — necessites el doble de superfície emissora de la que tindries amb una caldera a 75 °C.
I aquí ve la sorpresa que ens trobem sovint a les visites: moltes cases ja la tenen. Per tres motius:
- Els instal·ladors dels 80 i 90 sobredimensionaven els radiadors per sistema, per assegurar-se que ningú els trucava queixant-se de fred.
- Moltes cases han canviat finestres, han aïllat la coberta o han tancat un porxo des que es van posar els radiadors. La demanda ha baixat i els emissors s’han quedat igual.
- Si tens habitacions on has de tancar la clau del radiador perquè fa massa calor, tens marge sobrant. Literalment.
Com fer el càlcul aproximat tu mateix:
- Compta els elements de cada radiador (o mira els m² del panell d’acer).
- Busca la potència nominal per element del teu model. D’orientació: un element d’alumini de 600 mm fa uns 120–155 W a ΔT 50; el ferro colat i l’acer varien més.
- Multiplica pel factor de la taula. Per a 55/45 °C, multiplica per 0,5.
- Compara-ho amb la demanda de l’estança: entre 50 i 70 W/m² en una casa raonablement aïllada, i fins a 90–100 W/m² en una de mal aïllada.
Si et surt que cobreixes la demanda, ja ho tens. Si et queda curt en dues o tres estances, la modificació és petita. Si et queda curt a tota la casa, llegeix el punt següent.
3. Quin aïllament té la casa
Aquest és el factor que gairebé ningú menciona i que pesa més que els altres dos junts.
Els radiadors i la bomba de calor són el sistema d’entrega. L’aïllament decideix quanta calor cal entregar. Si la casa perd molt, necessitaràs temperatures altes visquis on visquis i posis el que posis — i llavors l’aerotèrmia funcionarà, sí, però amb un COP de 2 i una factura que no et farà content.
Senyals que l’envolupant és el problema real:
- Finestres de vidre simple o de doble vidre antic amb marcs d’alumini sense trencament de pont tèrmic.
- Sostre sota coberta sense aïllar.
- La casa es refreda ràpid quan apagues la calefacció.
- Hi ha habitacions que no arriben mai a la temperatura, per molt que obris la clau.
Si t’hi reconeixes, l’ordre correcte no és canviar la calefacció. És aïllar primer i dimensionar després. Surt més barat, l’equip que hauràs de posar serà més petit, i el retorn arriba abans. Preferim dir-t’ho abans de pressupostar que després d’instal·lar.
Tres escenaris reals
Casa unifamiliar dels 90, radiadors d’alumini sobredimensionats, finestres canviades. La caldera treballa a 60 °C i la casa va bé. Els radiadors tenen entre un 30 i un 50 % de marge sobre la demanda actual. → Aerotèrmia directa, sense tocar cap emissor. Es dimensiona per treballar a 50–55 °C la major part de la temporada.
Pis dels anys 70, radiadors justos, aïllament regular. La caldera necessita 70 °C i les estances del nord van justes. → Aerotèrmia amb ajustos puntuals. S’amplien elements als dos o tres radiadors que es queden curts, es revisa el cabal i es posa una corba de calefacció ben feta. La resta de la instal·lació es queda com està.
Masia o casa de poble sense aïllar, radiadors mínims, vidre simple. La caldera va a 80 °C i encara hi ha habitacions fredes. → Primer l’envolupant. Aquí posar aerotèrmia sense tocar res és garantir-se un equip treballant al límit tot l’hivern i un client descontent. Val la pena fer-ho en dues fases.
Els errors que veiem més sovint en aquest canvi
Dimensionar la bomba per la potència de la caldera antiga. La caldera que tens està sobredimensionada quasi segur — era barat fer-ho i no penalitzava. Copiar aquesta xifra a una bomba de calor és car de compra i dolent de funcionament: un equip massa gran arranca i para constantment i es desgasta. Cal calcular la càrrega tèrmica real.
No netejar el circuit vell. Vint anys de fangs i òxid dins dels radiadors i les canonades. Una caldera ho tolera; un intercanviador de plaques d’una bomba de calor, molt menys. Rentat químic, filtre de partícules i, si cal, defangador magnètic. No és un extra: és el que fa que l’equip duri.
Fer servir el termòstat com si fos una caldera. L’error més car de tots. Una caldera es fa servir per cicles: engega, escalfa fort, para. Una bomba de calor vol el contrari: funcionar de manera contínua i suau, modulant, amb la temperatura d’impulsió ajustada a la de fora mitjançant una corba de calefacció. Apagar-la a la nit per estalviar sol sortir més car que deixar-la anar.
Oblidar-se de la resta de l’hidràulica. Vas d’expansió, cabal mínim, vàlvules termostàtiques que tanquen massa circuits alhora. Són detalls que no surten al pressupost i que decideixen si l’equip rendeix el que hauria de rendir.
Com ho revisem nosaltres abans de passar un pressupost
Anem a casa. Mirem a quina temperatura treballa la instal·lació ara, comptem l’emissió real que hi ha instal·lada estança per estança, i calculem la càrrega tèrmica de la casa tal com està. Amb això sabem tres coses: a quina temperatura podrà treballar l’equip, quina potència necessites de veritat i si cal tocar algun radiador o cap.
Si el que surt és que primer has d’aïllar, t’ho direm. Preferim no vendre’t una instal·lació que no et donarà el que esperes.
Portem anys instal·lant calefacció a cases que necessiten potència de debò, i l’aerotèrmia que instal·lem — Easypell, amb R290 i fins a 70 °C d’impulsió — està pensada precisament per a aquest escenari: instal·lacions existents que no es volen refer de zero.
Treballem a Catalunya, les Balears, l’Aragó i Andorra. Si t’ho estàs plantejant per aquest hivern, escriu-nos i quedem per veure-ho. Sense compromís.
